lunes 22 de junio de 2009

las siete diferencias


S’havia estat cultivant per Grècia,
i havia après que és tant important viatjar.
I jo me l’escoltava i deia: si, si, està clar.
Son pare acumulava grans riqueses, i vaig dir:
caram, en aquest cas, si us plau, anul·li la cervesa
i posi’ns el vi car. Li va semblar genial.
Va fer un glopet, em va mirar i va dir:
vull viure com viuen els altres,
vull fer les coses que fa la gent normal,
dormir amb qui dormen els altres,
ficar-me al llit amb gent normal com tu.
I assumint aquell paper, vaig dir:
bé, veurem què s’hi pot fer.

Vaig passejar-la pel mercat del barri.
Em va semblar un escenari adequat, per començar.
Vaig dir: d’acord, ara fes veure que no tens ni un duro.
I va riure, i va dir: ai quina gràcia,
que boig estàs, ets molt divertit!
Doncs, francament, maca, no em sembla
que ningú estigui rient aquí.
Ja t’ho has pensat bé això de…
Viure com ho fan els altres,
veure les coses que veu la gent normal,
dormir amb qui dormen els altres,
ficar-te al llit amb gent normal com jo.

I ella no entenia res, i m’agafava del bracet!
Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal,
puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit.
Pero igualment mai entendràs, el que és anar passant els anys,
esperant la solució, que s’emporti tanta por.
No, tu mai viuràs com viuen els altres,
ni patiràs com pateix la gent normal,
mai entendràs el fracàs dels altres,
mai comprendràs com els somnis se’ns van quedant,
en riure i beure i anar tirant,
i si pots, ja saps, follar de tant en tant.

Prova a cantar, si ho fan els altres,
i canta fort, si et sembla interessant,
riu a pulmó, si ho fan els altres,
pero no t’estranyi, si et gires, que es riguin de tu,
que no et sorprengui si estan farts de tu,
jugant a ser com és la gent normal.

Vull dormir amb gent normal com tu…


She came from Greece she had a thirst for knowledge
She studied sculpture at Saint Martin's College, that's where I caught her eye.
She told me that her Dad was loaded
I said in that case I'll have a rum and coke-cola.
She said fine and in thirty seconds time she said, I want to live like common people
I want to do whatever common people do, I want to sleep with common people
I want to sleep with common people like you.
Well what else could I do - I said I'll see what I can do.
I took her to a supermarket
I don't know why but I had to start it somewhere, so it started there.
I said pretend you've got no money, she just laughed and said oh you're so funny.
I said yeah? Well I can't see anyone else smiling in here.
Are you sure you want to live like common people
You want to see whatever common people see
You want to sleep with common people,
you want to sleep with common people like me.
But she didn't understand, she just smiled and held my hand.
Rent a flat above a shop, cut your hair and get a job.
Smoke some fags and play some pool, pretend you never went to school.
But still you'll never get it right
'cos when you're laid in bed at night watching roaches climb the wall
If you call your Dad he could stop it all.
You'll never live like common people
You'll never do what common people do
You'll never fail like common people
You'll never watch your life slide out of view, and dance and drink and screw
Because there's nothing else to do.
Sing along with the common people, sing along and it might just get you thru'
Laugh along with the common people
Laugh along even though they're laughing at you and the stupid things that you do.
Because you think that poor is cool.
I want to live with common people, I want to live with common people

jueves 18 de junio de 2009

miércoles 17 de junio de 2009

taquicardia

Pues igual al final resulta que no será un día perfecto, no tan perfecto como otros. Ahora empieza un páramo sin grises que alegren la vista. Algunas cosas cambian a la velocidad de la luz, otras, en cambio, se quedarán como están para los restos sin saber como serían si estuvieran dispuestas de otro modo, en otras circunstancias, con más valor.

martes 16 de junio de 2009

contra la fuerza establecida

Y al vernos así, como de golpe, todo es diferente.
Mueves los labios pero no acabo de entender bien lo que dices, me gustaría que estuvieras un poco más cerca, un poco más, un poco más... ahora.
No! Ahora tampoco, te has vuelto escapar.

Y así, una y otra vez, una y otra vez y otra y otra y otra...


y así va pasando el tiempo


y no estamos nunca solos, no nos aburrimos nunca.

lunes 15 de junio de 2009

me and the bees

ahhh

porque están empezando, porque enamoran, por sus canciones desnudas, por ti, por estirar un poco la sonrisa, porque emocionan, por ser azul, por ayer, porque es así de fácil, porque el verano ya está aquí, por dos, porque son mi enésimo grupo favorito, por mí, por verde, porque tengo ganas, porque tienen poquitas canciones, porque sí, porque no, por hoy, por su versión de Neil Young, porque soy fan... por todo esto y muchas otras cosas más el miércoles en el helio.

jueves 11 de junio de 2009

hace mucho

No me importa un pito que las mujeres tengan los senos como magnolias o como pasas de higo; un cutis de durazno o de papel de lija. Le doy una importancia igual a cero, al hecho de que amanezcan con un aliento afrodisíaco o con un aliento insecticida. Soy perfectamente capaz de soportarles una nariz que sacaría el primer premio en una exposición de zanahorias; ¡pero eso sí! y en esto soy irreductible no les perdono, bajo ningún pretexto, que no sepan volar. ¡Si no saben volar pierden el tiempo conmigo!

martes 9 de junio de 2009

y dale


¿Qué he olvidado?
Todas las oraciones, el nombre de mis padres, la sombra de los árboles junto a la valla de mi colegio, el mundial de fútbol del 78, si he ido alguna vez en barco, las heridas de bala, si las ha habido, los hijos, si los hay, sus caras, las caras de un millón de mujeres, por alguna extraña razón no demasiadas películas, pero desde luego algunas, números, puede que algún idioma, mañanas, tardes, noches, el sabor de muchas cosas y también el color de muchas cosas, cientos de canciones, cientos de libros, favores, deudas, promesas, direcciones, amenazas, calles, playas, puertos, ciudades enteras, he olvidado Berlín y he olvidado Roma, por supuesto no he olvidado Tokio, he olvidado el día de ayer, completamente, como olvidaré el de hoy y después el de mañana.

lunes 8 de junio de 2009

aunque sea lunes

Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.

Es penya-segat
i una pluja suau de pols estelar.

Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,
tothom m'estima i jo estim tothom.

Falla sa corrent,
ses fireres no vendran cacauets.

Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.

Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida ... alegria.

Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.

Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.

Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.

Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida ...

Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria ...

jueves 4 de junio de 2009

adiós pequeño saltamontes